Hola a tothom desde la fresca Finlandia!
I dic fresca perquè les previsions parlen de -25 per la nit de Nadal. Tornem-ho a repetir: menys vint-i-cinc graus de temperatura per la nit de Nadal. Això traduït vindria a ser un fred de tres parells de co**ons! I els més espavilats suposo que us heu imaginat que tenim una mica de neu a aquestes alçades de Desembre; doncs teniu raó.
De tots els finesos a qui he preguntat, no n'he trobat cap encara que hagi vist un Novembre amb tanta neu com aquest any. I pel que diuen, aquí al sud, voltants de Helsinki estem a punt de batre el rècord d'alçada de neu. No em pregunteu quants centimetres són... però uns quants! Per aquí prop de casa veig veure una taula on hi havien 70 o 80 cm ben bons!
I fa alguns dies al tornar a casa, amb una nevada interessant vaig tenir una aventura amb el cotxe. A l'entrada del parquing algú (encara no estic segur si va ser algun vei o la maquina llevaneus) hi havia dues muntanyetes de neu i semblava que el cotxe passava pel mig tranquilament. Nevava un munt, molta neu tova... i vinga, cap dins l'aparcament poquet a poquet... i xuf: encatllat del tot!
I res, a provar endavant i endarrere i de cap de les maneres el cotxe es movia, problablement encara enfonsant el cotxe encara una miqueta més. Una mica desesperat decideixo baixar i netejar una mica amb una pala davant i darrera de les rodes. Total que obro la porta... ups, no puc obrir la porta! La muntanya de neu la bloqueja. Doncs a sortir pel cantó del copilot... ups! La porta tampoc obre! Au doncs, a sortir per la finestra... ups! No passo! Entre el volant, les botes, la jaqueta d'hivern no hi va haver manera. Au doncs, tercera opció: saltar al seient de darrera i sortir per la porta de darrera. Això ho vaig aconseguir!
I vinga, pala, neu amunt i avall durant 15 minuts ben bons, i cap dins el cotxe de nou! Evidentment muntant l'espectacle... entrant per la porta de darrera i saltant (peus pel davant) cap al seient del conductor. Tot això mentre una super nevada anava caient! I vinga engeguem el cotxe i... no es mou, ni un trist centímetro. Aquí el mal humor i la deseperació comença a ser pesada!
Però vaig veure dos veins que venien cap al cotxe, em van preguntar si necessitava ajuda, obviament em feia falta! Així que em van empènyer cap al carrer i olé!! Però clar jo volia tan si com no aparcar! Així que vaig passar mitja hora de rellotge, mentre nevava amb la pala netejant l'entrada i el parquing. I cap dins, cotxe aparcat i endollat. Cinquanta minuts de rellotge per aparcar el cotxe!
Això és neu i fred i la resta són històries!!
El de l'àtic
No comments:
Post a Comment