Avui és el dia de Nadal i l'estic passant per primera vegada a Finlàndia. Trobo a faltar a la família i l'àpat del dia 25, però aquí dalt em ciuden molt i molt bé també. I sense posar-nos nostàlgics i llagrimosos, aniré directe a les curiositats!
Tradicions són ben diferents a tot arreu. Aquí res de reis, i són el país original del Pare Noel, que no és pare i de "Noel" poquet. En diuen Joulupukki, que vindria a ser "el boc de Nadal". La tradició diu que d'afable ben poc i res de vermell. I res a veure amb Sant Nicolau (o Santa Claus), això és -una vegada més- una invenció cristiano-catòlica de barrejar les festes i tradicions d'arreu amb algun sant que passava per allà (o passava per ben lluny!). Si teniu curiositat sobre el Joulupukki, en clau d'humor finès, mireu la pelicula Rare Exports!
I una de les tradicions és de tenir un pukki (boc) de vímet:
L'arbre si que el tenen i el guarneixen. Per anar bé un de debò, però molts de nosaltres optem pels arbres artificials plegables, que són la mar de pràctics! Però on hem passat el Nadal, l'arbre és de debò i fa uns dos metres i mig ben bons!!
I ara anem de cara la teca! Aquí sí que les coses són ben diferents que a la Catalonia! L'àpat tradicional es divideix en entrants, plat principal i postres. Les postres són una mica més lliures, però els entrants i el plat principal són més fixes (amb algunes llicències).
Sienisalaatti: amanida de bolets. Els bolets són -crec- gírgoles, remullades durant hores i tallades super menudes, barrejat amb ceba tallada ben petita i després amb 'crème fraiche' (haureu de buscar vosaltres mateixos què és) i sal pebrat.
Rossoli: amanida amb pepinillos, patata, pastanaga i remolatxa. Els pepinillos, les patates i pastanagues (cuites) i les remolatxes es tallen a dauets i tot es barreja. I s'hi fa una salsa amb 'crème fraiche' i suquet de la remolatxa. Tot queda ben vermell, i amb estovalles vermelles encara més!
Variats: patés, salmó i siika (lavareto en castellà), formatges... Aquí hi ha més llibertat, però els peixos són obligats! No ens els hem menjar fumats sinó salats. O sigui, es diu graavilohi, que no es fumat sinó que se sala i condimenta... fa pensar amb salmó fumat, però més cruet, i la siika igual. Bo, però cruet.
I després el plat principal, joulukinkku, o el pernil de Nadal. És un perni sencer (entre 4 i 8 kilos em sembla), el nostre era de 5 kg, i es cou al forn moooolt poquet a poquet. Normalment es cou durant unes 6 o 8 hores la nit anterior. Aquí amb el matex greix que deixa anar s'hi fa una salsa, i també es tradicional menjar-lo amb mostassa.
I això s'acompanya amb diferents laatikko. Laatikko vol dir cassola (o capsa) i fan perunalaatikko (cassola de patata), porkkanalaatikko (de pastanaga) i lanttulaatikko (nap suec... és la traducció!, és com un nap però més groc, o era més blanc?). Aquestes cassoles són una mica com mouse o puré, però no ben bé. La de patata era com una mousse, i les altres dues eren ben dolcetes... queden genial a costat de les lonxes de pernil!
I per postres, que eren més lliures vem fer crema catalana (toma! fent país!) i un pastís d'avellanes. També teniem una espècie de pannetone italià, però a aquestes alçades... tips fins les orelles, que és la tradició! I la tradició també mana que el 25 i el 26 el menú és el mateix, fins a acabar-s'ho tot!
Així que bon nadal i bon profit!!
El de l'àtic
PS: i tots nevats fins les orelles!
