Hola!!
Doncs ha arribat l'estiu eh! Ja fa uns dies que ha arribat, però sempre sembla que el Sant Joan (o Juhannus, com en diem aquí dalt) sigui el tret de sortida oficial.
Doncs com ja hem fet algun altre any, hem passat el cap de setmana del Juhannus amb la familia, en el seu kesämökki (que en anglès seria summer-cottage i en català... caseta d'estiu). Això sí, no us deixeu enganyar per la traducció, perquè això és més tradicional que "una segona residencia" o el "xalet a la platja" que la gent té per aquí!
Ara estem parlant d'edificis de fusta, construits majoritariament pels propietaris, sense aigua corrent, que s'escalfen si s'escalfa la sauna, a costat d'un llac, i si necessites aigua, doncs la treus del pou!!
I aquest any ha estat especialment especial pel tema culinari... s'han fet tres coses, dues de les quals són espectaculars, i la tercera més coneguda pels catalans, però més novetat pels d'aquí dalt!
Rosvopaisti: la traducció ve a ser "l'estofat del lladre" i diguem que té una certa explicació. La idea principal és coure la carn colgada amb cendres dins d'un forat a terra. El nom ve del lladre que roba un bè, i el que fa és fer el forat (i la resta de procés que ara explicaré) i el bè queda enterrat tota la nit, de manera que es cou i el lladre no ha de vigilar-ho ni hi ha fum o foc que el delati.
Si tornem al segle XXI... La preparació porta una mica de temps... fet i fet unes 10 hores. Primer es fa un forat a terra, prou gran com per colgar-hi el que s'hagi de coure unes 3 o 4 vegades. Després es fa un llit amb pedres. Nosaltres ens vem ajudar de maons refractaris (?) dels que faries servir per fer una barbacoa al jardí.
Les vistes des d'aquí a costat del forat són espectaculars...
Un cop tenim el forat fet, les pedres posades s'hi posa sorra per entre els forats de les pedres de manera que sigui més uniforme i l'escalfor no s'escapi "pels puestus".
I finalment s'encén el foc, que haurà de cremar durant 4 hores fins a reduïr-se a cendres i trossets de carbó. No sé exactament quina fusta s'ha de fer servir, però com a mínim nosaltres hi teniem pi i badoll.
Però clar... portem dues hores fent forats, pedres i focs... i ara això ha de cremar durant 4 hores, i després s'haurà de coure la carn... doncs potser que aprofitem el foc per fer alguna altra cosa!!
Loimulohi: "loimu" que no sé què vol dir, i "lohi" que és salmó. La idea es ben simple: si tens una foguera, doncs posa el salmó en una planxa de fusta i acosta'l a la foguera... a un metre o així que no es sucarrimi i ja està... i quan estigui fet, ja estarà fet.
Aquí el "trucu de l'almendrucu" és tenir aigua amb sal a mà i anar "pintant" o mullant una mica el salmó perquè no es ressequi massa. I sobretot, que ningú es faci el llest dient que aquesta és la manera tradicional de fer salmó fumat, perquè nanai eh!!! Així el salmó es cou, i punto. Per fer-lo fumat s'ha de posar dins d'una caixota de ferro colat amb fulles i herbes i això sobre un foc. L'escalfor fa que les herbes de dins la caixa deixin anar fums i això és salmó fumat!
I potser una altra foto de la foguera, del salmó i del llac:
I ara fem veure que ja hem dinat, i que la foguera s'ha reduït a cendres... doncs anem a preparar el tros de carn! El que vem fer nosaltres és una cuixa de bè. Ben condimentat (aquesta ja venia una mica marinada) amb romaní, all i sal i pebre i també ho vem embolicar amb tires primetes de cansalada (és que no m'agrada dir
beicon...).
I ara és quan els que patien per les cendres quedaran més tranquils... S'embolica ben embolicat (tres o quatre capes) amb paper de plata, i després s'embolica amb un parell o tres de capes de papers de diari mullats.
Quan el foc s'apaga has d'enretirar les cendres i guardar-les en algun lloc. Avís: oju que crema! Així que fer-ho amb compte.
I quan les tens enretirades, doncs hi poses l'embolcall al mig. Aquí es pot veure que una galleda metàlica serveix per guardar les cendres i l'embolcall també estava embolicat amb una reixa metàlica que fa de bon agafar.
I quan l'embolcall està ben situat (o amb català in-correcte "quan el bitxo està a puestu"), doncs es tapa ben tapat amb totes les cendres, i també amb sorra de manera que aguanti l'escalfor.
I es deixa coure... unes quatre hores!!!!
Però un cop han passat, doncs ja es pot treure! Anant amb compte al excavar.
I aquí es pot veure el resultat!!! I us puc prometre... que era boníssim !!!!
I per acabar aquest Sant Joan - Juhannus culinari doncs alguna cosa una mica més catalaneta...
Coca de recapte: vaig fer escalivada a casa (al forn... però bona eh!): pebrots vermells, esbergínia (que vindria com en deiem a casa abans d'aprendre que pepinu és cogombre) i cebes.
Ara aquí algú dirà que sóc un cutre... però és que de fer pa, i masses de coca i aquestes coses no en sé, i punto... així que vaig fer servir masses de pizza; i anxoves, olives negres.
Però sabeu què? Va quedar la mar de bo!!
Doncs bon profit, espero que tothom hagi passat un bon Sant Joan, i fins aviat!!!!
Pels que hagin llegit "Els veïns de dalt" de l'Albert Om... suposo que podria despedir-me amb...
"El de l'àtic" :)
