Ahir vespre se'm va acudir fer costelles per sopar en un estil que ja les he fet unes quantes vegades. El primer cop (experimental i un dels millors) va ser per una festa que vem fer-li a un amic. En vista de l'èxit he fet servir la mateixa recepta unes quantes vegades, i cada vegada... no sé on tinc la recepta!
La cosa es posa pitjor quan fent les felicitacions nadalenques em falten les mateixes adreces cada vegada. Quin desastre! I això que pensava que ho havia escrit en algun mail, o en algun blog, o alguna cosa (parlo de la recepta) però no... així que ara si que ho publico, encara que sigui sense fotos.
Ingredients:
Carn: costellams de porc (rack of ribs), tants com facin falta dels que són més aviat primets i desgreixats.
Espècies: sucre moreno, sal, coriandre, pebre negre, pebre vermell i chili en pols.
Per la salsa: salsa barbacoa (d'aquestes que porten hickory, mel o coses dolcetes) i cervesa.
El primer que s'ha de fer és netejar les costelles de greix extra i sobretot treure la membrana que tenen darrera, això és la clau de l'èxit. La manera més fàcil de fer-ho és fent un tallet a la membrana just sobre l'os i ajudar-se de paper de cuina per tibar-la fins que surti tota.
Després hem de preparar el que en diuen "spice rub" o sigui "les espècies amb que farem un massatge a la carn". Aquí poso les proporcions (en cullerades), però les quantitats dependran de quantes costelles feu.
- 5 cullerades soperes de sucre moreno
- 1 cullerada sopera de sal (si és gruixuda millor)
- 1 cullerada sopera de coriandre
- 1 cullerada sopera de pebre negre (que no sigui en pols!)
- 1 cullerada sopera de pebre vermell
- 1 cullerada petita de chili en pols (o menys, depen de si us agraden coses picantetes o no).
Això ho remenem bé i ho refreguem a les costelles, fent una mica de massatge. No és bou de kobe, però es mereixen una mica d'atenció les pobres, no? Quan estigui ben refregat poseu cada cosetellam embolicat en paper d'alumini (recomano fer-hi una doble capa) i cap a la nevera mitja hora ben bona. Suaran una mica i agafen el gustet de les espècies.
Cap al final de la mitja hora barregem salsa barbacoa i cervesa més o menys a parts iguals. Obrim amb compte els embolcalls amb paper de plata i hi posem la salsa + cervesa que quedi tot cobert, però no cal que sigui gaire moll! I cap al forn: 150 graus i 1h40m.
Si no hi ha prou salsa, o si el forn està massa calent pot ser que les costelles s'enganxin per la part de l'os al paper d'alumini i aleshores és un merder... Millor donar-hi un cop d'ull de tan en tan (cada 25-30 minuts) i si s'enganxen una mica doncs afegir-hi una mica més de salsa. Per saber si la carn està prou feta, només cal mirar-se-la: si la carn comença a arremangar-se sobre l'os és que està al punt i ben tendra! Només falta enrossirla una mica.
Un cop passada l'hora i 40 minuts, obriu el paper de plata deixant les costelles a la vista, les "pinteu" amb salsa (no cal que estigui barrejada amb cervesa ara) i cap al forn de nou uns 15 o 20 minuts. Si voleu que es torrin una mica podeu posar el grill, o apujar la temperatura, però vigileu-les ben a prop!! Altra vegada, hi ha risc de que s'enganxin i això no ho voleu.
I res, a embrutar-se els dits i a disfrutar!!!
Bon profit!
R
PS: he provat un parell de vegades de fer aquestes "costelles a la barbacoa" a la barbacoa, i al forn m'han sortit molt millor, molt més tendres i gustoses i a la barbacoa no hi ha hagut manera... ho tornarem a provar!
PSS: ja sé que sense fotos això no val res, però m'haureu de fer cas. Intentaré fer i posar fotos en les següents receptes
Sunday, December 11, 2011
Saturday, August 27, 2011
XKCD from Scribfire :)
Tot just m'acaben de convidar al Google+ i el primer que m'ha vingut al cap és...
http://xkcd.com/918/
Monday, June 27, 2011
Pinchos morunos amb dos pebrots!
Hola!
Ahir vem tornar del kesämökki (que una traducció cutre seria 'xalet d'estiu' però de xalet res... que no hi ha ni aigua corrent!) i hem passat un Sant Joan super culinari. Així que directe al meotlle de l'assumpte: recepta al canto.
Hauria fet fotos... però estava enfeinat muntant els pintxos, i amb la barbacoa, intentant que no es cremés tot plegat i que quedessin bons... i un cop fets ens els vem menjar en un plis. Així que... no hi ha fotos.
Ingredients per a 4 persones amb gana. Dit d'una altra manera, ingredients per 12 pintxos i tu reparteix-los com puguis!:
Carn:
Pel marinat de la carn (cs = cullerada sopera; cc = culleradeta de cafè):
Preparació:
Primer preparem la barreja d'espècies. Les llavors de coriandre, de comí i també l'orenga i el timó s'haurien de fer ben petitones (pols) en un morter. Em sembla que també les venen directament en pols, però jo recomanaria fer l'esforç. Quan això ho tenim menudet barregem les 7 espècies (contem-hi la sal, no?) ben barrejades.
Ara tallem el porc. Depen d'on el compreu ja vindran netets i polits, però el més normal és que us hi hagueu de barallar una mica. Sense manies eh! Treieu les membranes i els greixos tan com pugueu. Un cop net, feu-ne 36 daus (3 per cada pintxo). Daus, esferes, protoplasmes... no sigueu geometres que estem cuinant!
Quan el tenim tallat, el posem en una bossa de plàstic d'aquestes hermètiques. Hi afegim les espècies, el suc de llimona, l'oli i l'all tallat ben petit. Tanquem la bossa, ho massagem una mica i ho deixem reposar a la nevera. Hi ha diferents receptes que diuen entre 2 i 24 hores. Jo l'hi vaig deixar durant unes 12 hores.
Tallem les verdures per fer els pintxos: si els xampinyons són grossos per la meitat, si són petits no talleu res! Talleu els dos pebrots en 12 trossos cada un. Les cebes les quartejeu (que us quedin 12 trossos també).
I ara a muntar els pintxos! Si ho feu a una barbacoa recomano pintxos metàlic. S'escalfen més de pressa que els de fusta, però també es refreden més depressa i no prenen si hi ha una mica de flama... Si ho feu a casa al forn suposo que és igual. Doncs vinga, per cada pintxo: xampinyó, carn, pebrot vermell, carn, ceba, pebrot verd (o groc, o el color que fos), carn i xampinyó.
Si els feu dins de casa, jo recomanaria fer servir el forn (no ho he provat encara). Si ho feu a la planxa, assegureu-vos de tenir una bona campana que xucli tot el fum.
I a coure'ls! Barbacoa a foc mitjà (d'aquestes de gas) o senzillament a la brasa. I aneu girant i quan facin pinta d'estar fets... doncs és que estan fets!
BON PROFIT!!
- R
Ahir vem tornar del kesämökki (que una traducció cutre seria 'xalet d'estiu' però de xalet res... que no hi ha ni aigua corrent!) i hem passat un Sant Joan super culinari. Així que directe al meotlle de l'assumpte: recepta al canto.
Hauria fet fotos... però estava enfeinat muntant els pintxos, i amb la barbacoa, intentant que no es cremés tot plegat i que quedessin bons... i un cop fets ens els vem menjar en un plis. Així que... no hi ha fotos.
Ingredients per a 4 persones amb gana. Dit d'una altra manera, ingredients per 12 pintxos i tu reparteix-los com puguis!:
Carn:
- 1kg de filet de porc
Pel marinat de la carn (cs = cullerada sopera; cc = culleradeta de cafè):
- 2 cs de sal
- 2 cc de pebre vermell
- 2 cc de curry, en pols eh!! (jo recomanaria el groc)
- 2 cc de timó
- 2 cc d'orenga
- 2 cc de llavors de comí
- 2 cc de llavors de coriandre
- 3 dents d'all (qui diu dents diu grills, qui diu grills diu gralls...)
- 3/4 cc de suc de llimona
- 3/4 cs d'oli d'oliva (com més bo millor tu...)
- 12 xampinyons grossots (3 o 4 cm de diàmetre); sino 24 de petit-normals ja faran el fet
- 2 pebrots!! (un de vermell i un de verd, o groc... que siguin de diferent color)
- 3 cebes vermelles o dolces (pot ser que quedi massa fort el gust de la ceba...)
Preparació:
Primer preparem la barreja d'espècies. Les llavors de coriandre, de comí i també l'orenga i el timó s'haurien de fer ben petitones (pols) en un morter. Em sembla que també les venen directament en pols, però jo recomanaria fer l'esforç. Quan això ho tenim menudet barregem les 7 espècies (contem-hi la sal, no?) ben barrejades.
Ara tallem el porc. Depen d'on el compreu ja vindran netets i polits, però el més normal és que us hi hagueu de barallar una mica. Sense manies eh! Treieu les membranes i els greixos tan com pugueu. Un cop net, feu-ne 36 daus (3 per cada pintxo). Daus, esferes, protoplasmes... no sigueu geometres que estem cuinant!
Quan el tenim tallat, el posem en una bossa de plàstic d'aquestes hermètiques. Hi afegim les espècies, el suc de llimona, l'oli i l'all tallat ben petit. Tanquem la bossa, ho massagem una mica i ho deixem reposar a la nevera. Hi ha diferents receptes que diuen entre 2 i 24 hores. Jo l'hi vaig deixar durant unes 12 hores.
Tallem les verdures per fer els pintxos: si els xampinyons són grossos per la meitat, si són petits no talleu res! Talleu els dos pebrots en 12 trossos cada un. Les cebes les quartejeu (que us quedin 12 trossos també).
I ara a muntar els pintxos! Si ho feu a una barbacoa recomano pintxos metàlic. S'escalfen més de pressa que els de fusta, però també es refreden més depressa i no prenen si hi ha una mica de flama... Si ho feu a casa al forn suposo que és igual. Doncs vinga, per cada pintxo: xampinyó, carn, pebrot vermell, carn, ceba, pebrot verd (o groc, o el color que fos), carn i xampinyó.
Si els feu dins de casa, jo recomanaria fer servir el forn (no ho he provat encara). Si ho feu a la planxa, assegureu-vos de tenir una bona campana que xucli tot el fum.
I a coure'ls! Barbacoa a foc mitjà (d'aquestes de gas) o senzillament a la brasa. I aneu girant i quan facin pinta d'estar fets... doncs és que estan fets!
BON PROFIT!!
- R
Saturday, April 02, 2011
Canviant tota la electrònica d'una guitarra!!
Hola!
Com va alguna vegada un savi el número ideal de guitarres que es poden tenir és sempre una més de les que tens. Però l'espai i l'economia no sempre estan per anar comprant guitarres pels puestos. I ara m'he proposat que si en compro una serà alguna cosa seria. Aquí casa ja tinc una acústica i tres elèctriques de games mitjanetes tirant a baixetes.
Però total, on anava, que el que compta al final és tenir coses noves i una bona manera és renovant el que ja es té! I tenint una Epiphone Les Paul... doncs és molt maca, fins i tot li vaig fer arreglar el màstil quan se'm va partir, però les pastilles que porta fan una mica de riure (o de cagar). Així que en vaig comprar unes de noves per internet!
Són unes GFS Crunchy PAT (que vindrien a ser una copia de Seymour Duncan JB o potser no...), que m'han costat 23 dolars cada una. També vaig comprar tota la electrònica nova per aquesta, i també per una Squier que tinc elsewhere i que algun dia també arreglaré. Tot plegat una mica més de 100 euros posat a casa, aduanes i impost local inclosos.
I ara lo divertit, muntar-ho tot. Fa potser 7 anys que no feia anar el soldador... així que ho he fet amb molta calma i anant amb compte.
El tema cables era més complicat perquè volia canviar-los tots però només tenia rodets de cable prim per fer coses curtes i necessitava algo amb 4 cables... Vaig comprar primer un tros de fil de telèfon (4 cables prims dins d'un tub de PVC) però no em va convèncer.
Uns companys de feina em van recomanar www.yeint.fi que em cau prop de casa i vaig poder comprar cable de senyal més bo i gruixut, amb malla que apantalla i tres vius al mig; i un altre amb apantallat i dos vius.
El primer va ser fer una plantilla amb cartró amb una guia d'on puc treure els cables i muntar i soldar-ho casi tot amb la mateixa disposició que estaràn dins.
Els tres rodets de cable hi són per fer de contrapes allà...
I un cop tot més o menys soldat, el jack ben collat doncs a presentar-ho i a acabar de soldar les coses i cosetes qe no podia fer sobre el cartró.
Per treure els cables que molesten del mig el millor per mi és enganxar-los amb cinta de pintor on sigui, però que no facin nosa.
I per acabar de soldar els potenciòmetres entre ells i a terra em feia faltar fer una soldadura entre cables més, i altre cop perquè no em caigui estany enlloc, doncs catronet amb guia.
I així és com ha quedat tot plegat! Prou netet i ordenadet la veritat. Hi ha un dels quatre potenciòmetres que té molt més estany que els altres, però és perquè he intentat de posar tots els terres al mateix lloc. I al final una "abrazadera" o com es digui perquè quedi més elegantet i a correr!
I aquesta és la pinta de l'engendro al final!! És una mica raro perquè els marcs han vingut negres i no de color crema, i no he volgut reutilitzar els anteriors perquè són una mica xungos i no acaben d'encaixar... així que l'aspecte es una mica heterodox, però sona molt millor que és el que compta!!
I de problemes només un eh! Al tenir-ho tot muntat la pastilla del pont no sonava gens ni mica, però només era un mal contacte amb un condensador.
Salut gent!!
El de l'àtic.
Com va alguna vegada un savi el número ideal de guitarres que es poden tenir és sempre una més de les que tens. Però l'espai i l'economia no sempre estan per anar comprant guitarres pels puestos. I ara m'he proposat que si en compro una serà alguna cosa seria. Aquí casa ja tinc una acústica i tres elèctriques de games mitjanetes tirant a baixetes.
Però total, on anava, que el que compta al final és tenir coses noves i una bona manera és renovant el que ja es té! I tenint una Epiphone Les Paul... doncs és molt maca, fins i tot li vaig fer arreglar el màstil quan se'm va partir, però les pastilles que porta fan una mica de riure (o de cagar). Així que en vaig comprar unes de noves per internet!
Són unes GFS Crunchy PAT (que vindrien a ser una copia de Seymour Duncan JB o potser no...), que m'han costat 23 dolars cada una. També vaig comprar tota la electrònica nova per aquesta, i també per una Squier que tinc elsewhere i que algun dia també arreglaré. Tot plegat una mica més de 100 euros posat a casa, aduanes i impost local inclosos.
I ara lo divertit, muntar-ho tot. Fa potser 7 anys que no feia anar el soldador... així que ho he fet amb molta calma i anant amb compte.
El tema cables era més complicat perquè volia canviar-los tots però només tenia rodets de cable prim per fer coses curtes i necessitava algo amb 4 cables... Vaig comprar primer un tros de fil de telèfon (4 cables prims dins d'un tub de PVC) però no em va convèncer.
Uns companys de feina em van recomanar www.yeint.fi que em cau prop de casa i vaig poder comprar cable de senyal més bo i gruixut, amb malla que apantalla i tres vius al mig; i un altre amb apantallat i dos vius.
El primer va ser fer una plantilla amb cartró amb una guia d'on puc treure els cables i muntar i soldar-ho casi tot amb la mateixa disposició que estaràn dins.
Els tres rodets de cable hi són per fer de contrapes allà...
I un cop tot més o menys soldat, el jack ben collat doncs a presentar-ho i a acabar de soldar les coses i cosetes qe no podia fer sobre el cartró.
Per treure els cables que molesten del mig el millor per mi és enganxar-los amb cinta de pintor on sigui, però que no facin nosa.
I per acabar de soldar els potenciòmetres entre ells i a terra em feia faltar fer una soldadura entre cables més, i altre cop perquè no em caigui estany enlloc, doncs catronet amb guia.
I així és com ha quedat tot plegat! Prou netet i ordenadet la veritat. Hi ha un dels quatre potenciòmetres que té molt més estany que els altres, però és perquè he intentat de posar tots els terres al mateix lloc. I al final una "abrazadera" o com es digui perquè quedi més elegantet i a correr!
I aquesta és la pinta de l'engendro al final!! És una mica raro perquè els marcs han vingut negres i no de color crema, i no he volgut reutilitzar els anteriors perquè són una mica xungos i no acaben d'encaixar... així que l'aspecte es una mica heterodox, però sona molt millor que és el que compta!!
I de problemes només un eh! Al tenir-ho tot muntat la pastilla del pont no sonava gens ni mica, però només era un mal contacte amb un condensador.
Salut gent!!
El de l'àtic.
Tuesday, January 04, 2011
Saturday, December 25, 2010
Bon Nadal, o Hyvää Joulua!
Hola a tothom i molt Bon Nadal!
Avui és el dia de Nadal i l'estic passant per primera vegada a Finlàndia. Trobo a faltar a la família i l'àpat del dia 25, però aquí dalt em ciuden molt i molt bé també. I sense posar-nos nostàlgics i llagrimosos, aniré directe a les curiositats!
Tradicions són ben diferents a tot arreu. Aquí res de reis, i són el país original del Pare Noel, que no és pare i de "Noel" poquet. En diuen Joulupukki, que vindria a ser "el boc de Nadal". La tradició diu que d'afable ben poc i res de vermell. I res a veure amb Sant Nicolau (o Santa Claus), això és -una vegada més- una invenció cristiano-catòlica de barrejar les festes i tradicions d'arreu amb algun sant que passava per allà (o passava per ben lluny!). Si teniu curiositat sobre el Joulupukki, en clau d'humor finès, mireu la pelicula Rare Exports!
I una de les tradicions és de tenir un pukki (boc) de vímet:
L'arbre si que el tenen i el guarneixen. Per anar bé un de debò, però molts de nosaltres optem pels arbres artificials plegables, que són la mar de pràctics! Però on hem passat el Nadal, l'arbre és de debò i fa uns dos metres i mig ben bons!!
I ara anem de cara la teca! Aquí sí que les coses són ben diferents que a la Catalonia! L'àpat tradicional es divideix en entrants, plat principal i postres. Les postres són una mica més lliures, però els entrants i el plat principal són més fixes (amb algunes llicències).
Sienisalaatti: amanida de bolets. Els bolets són -crec- gírgoles, remullades durant hores i tallades super menudes, barrejat amb ceba tallada ben petita i després amb 'crème fraiche' (haureu de buscar vosaltres mateixos què és) i sal pebrat.
Rossoli: amanida amb pepinillos, patata, pastanaga i remolatxa. Els pepinillos, les patates i pastanagues (cuites) i les remolatxes es tallen a dauets i tot es barreja. I s'hi fa una salsa amb 'crème fraiche' i suquet de la remolatxa. Tot queda ben vermell, i amb estovalles vermelles encara més!
Variats: patés, salmó i siika (lavareto en castellà), formatges... Aquí hi ha més llibertat, però els peixos són obligats! No ens els hem menjar fumats sinó salats. O sigui, es diu graavilohi, que no es fumat sinó que se sala i condimenta... fa pensar amb salmó fumat, però més cruet, i la siika igual. Bo, però cruet.
I després el plat principal, joulukinkku, o el pernil de Nadal. És un perni sencer (entre 4 i 8 kilos em sembla), el nostre era de 5 kg, i es cou al forn moooolt poquet a poquet. Normalment es cou durant unes 6 o 8 hores la nit anterior. Aquí amb el matex greix que deixa anar s'hi fa una salsa, i també es tradicional menjar-lo amb mostassa.
I això s'acompanya amb diferents laatikko. Laatikko vol dir cassola (o capsa) i fan perunalaatikko (cassola de patata), porkkanalaatikko (de pastanaga) i lanttulaatikko (nap suec... és la traducció!, és com un nap però més groc, o era més blanc?). Aquestes cassoles són una mica com mouse o puré, però no ben bé. La de patata era com una mousse, i les altres dues eren ben dolcetes... queden genial a costat de les lonxes de pernil!
I per postres, que eren més lliures vem fer crema catalana (toma! fent país!) i un pastís d'avellanes. També teniem una espècie de pannetone italià, però a aquestes alçades... tips fins les orelles, que és la tradició! I la tradició també mana que el 25 i el 26 el menú és el mateix, fins a acabar-s'ho tot!
Així que bon nadal i bon profit!!
El de l'àtic
PS: i tots nevats fins les orelles!
Avui és el dia de Nadal i l'estic passant per primera vegada a Finlàndia. Trobo a faltar a la família i l'àpat del dia 25, però aquí dalt em ciuden molt i molt bé també. I sense posar-nos nostàlgics i llagrimosos, aniré directe a les curiositats!
Tradicions són ben diferents a tot arreu. Aquí res de reis, i són el país original del Pare Noel, que no és pare i de "Noel" poquet. En diuen Joulupukki, que vindria a ser "el boc de Nadal". La tradició diu que d'afable ben poc i res de vermell. I res a veure amb Sant Nicolau (o Santa Claus), això és -una vegada més- una invenció cristiano-catòlica de barrejar les festes i tradicions d'arreu amb algun sant que passava per allà (o passava per ben lluny!). Si teniu curiositat sobre el Joulupukki, en clau d'humor finès, mireu la pelicula Rare Exports!
I una de les tradicions és de tenir un pukki (boc) de vímet:
L'arbre si que el tenen i el guarneixen. Per anar bé un de debò, però molts de nosaltres optem pels arbres artificials plegables, que són la mar de pràctics! Però on hem passat el Nadal, l'arbre és de debò i fa uns dos metres i mig ben bons!!
I ara anem de cara la teca! Aquí sí que les coses són ben diferents que a la Catalonia! L'àpat tradicional es divideix en entrants, plat principal i postres. Les postres són una mica més lliures, però els entrants i el plat principal són més fixes (amb algunes llicències).
Sienisalaatti: amanida de bolets. Els bolets són -crec- gírgoles, remullades durant hores i tallades super menudes, barrejat amb ceba tallada ben petita i després amb 'crème fraiche' (haureu de buscar vosaltres mateixos què és) i sal pebrat.
Rossoli: amanida amb pepinillos, patata, pastanaga i remolatxa. Els pepinillos, les patates i pastanagues (cuites) i les remolatxes es tallen a dauets i tot es barreja. I s'hi fa una salsa amb 'crème fraiche' i suquet de la remolatxa. Tot queda ben vermell, i amb estovalles vermelles encara més!
Variats: patés, salmó i siika (lavareto en castellà), formatges... Aquí hi ha més llibertat, però els peixos són obligats! No ens els hem menjar fumats sinó salats. O sigui, es diu graavilohi, que no es fumat sinó que se sala i condimenta... fa pensar amb salmó fumat, però més cruet, i la siika igual. Bo, però cruet.
I després el plat principal, joulukinkku, o el pernil de Nadal. És un perni sencer (entre 4 i 8 kilos em sembla), el nostre era de 5 kg, i es cou al forn moooolt poquet a poquet. Normalment es cou durant unes 6 o 8 hores la nit anterior. Aquí amb el matex greix que deixa anar s'hi fa una salsa, i també es tradicional menjar-lo amb mostassa.
I això s'acompanya amb diferents laatikko. Laatikko vol dir cassola (o capsa) i fan perunalaatikko (cassola de patata), porkkanalaatikko (de pastanaga) i lanttulaatikko (nap suec... és la traducció!, és com un nap però més groc, o era més blanc?). Aquestes cassoles són una mica com mouse o puré, però no ben bé. La de patata era com una mousse, i les altres dues eren ben dolcetes... queden genial a costat de les lonxes de pernil!
I per postres, que eren més lliures vem fer crema catalana (toma! fent país!) i un pastís d'avellanes. També teniem una espècie de pannetone italià, però a aquestes alçades... tips fins les orelles, que és la tradició! I la tradició també mana que el 25 i el 26 el menú és el mateix, fins a acabar-s'ho tot!
Així que bon nadal i bon profit!!
El de l'àtic
PS: i tots nevats fins les orelles!
Tuesday, December 21, 2010
Fred a la Nit de Nadal!
Sembla que farà fred a la nit de Nadal!
Sort que no tenim pessebre vivent, perquè en sé d'un al qui se li gelaria el cul!
A hores d'ara probablement hem batut el record de neu a Desembre (que era del 1915, abans que Finlandia fos fins i tot un país per si sol!) i sembla que per Sant Esteve "pujaran" les temperatures i nevarà de valent.
Blanc Nadal! :)
El de l'àtic
Sort que no tenim pessebre vivent, perquè en sé d'un al qui se li gelaria el cul!
A hores d'ara probablement hem batut el record de neu a Desembre (que era del 1915, abans que Finlandia fos fins i tot un país per si sol!) i sembla que per Sant Esteve "pujaran" les temperatures i nevarà de valent.
Blanc Nadal! :)
El de l'àtic
Subscribe to:
Posts (Atom)